16.07.2010
Un estudi demostra que hi ha antibiòtics en aigües d'Osona i la Selva
A causa de les explotacions ramaderes i la contaminació dels purins
Un estudi realitzat per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) ha provat per primera vegada la presència d'antibiòtics en aqüífers de la Plana de Vic (Osona) i de l'àrea de la Selva fruit de les explotacions ramaderes i la contaminació dels purins. La investigació, que han presentat aquest dijous el director de l'ICRA, Damià Barceló, i el sotsdirector del mateix organisme, Sergi Sabater, s'ha publicat a la revista especialitzada 'Journal of Hidrology', i és única a Espanya i pionera a Europa. Barceló, en declaracions a COMRàdio ha reclamat mesures de control. Ha reconegut que el negoci ramader és molt important a la zona però "també hi ha el tema ambiental i no podem contaminar el país". El màxim responsable de l'ICRA ha assegurat que els nivells de contaminació són "molt elevats" però ha volgut deixar clar que només afecten les aigües subterrànies i en cap cas l'aigua de la xarxa corrent.
Tot i això, Barceló, coautor de l'article, ha explicat que el consum elevat i continuat d'aigües que continguin antibiòtics podria causar "trastorns digestius" i tolerància als antibiòtics de tal forma que, si es prenguessin per tractar una infecció, per exemple, "no s'aconseguiria l'efecte desitjat". En aquesta línia, Barceló ha remarcat la necessitat de legislar sobre la "contaminació per antibiòtics", com ja s'ha fet amb els nitrats i els pesticides, perquè sinó "l'Administració no pot fer res al respecte", i ha insinuat que la problemàtica podria estendre's des de Vic a altres parts del territori si es continua en la mateixa línia.
L'anàlisi de 19 sulfonamides, antibiòtics utilitzats majoritàriament en aplicacions veterinàries, també mostra una relació entre el volum d'antibiòtic trobat als aqüífers i la quantitat de nitrats detectats en aigua. A la Plana de Vic, amb un volum de nitrats superior a 250 mil·ligrams per litre, les quantitats d'antibiòtics van superar els 1.000 ng/l (nanograms per litre). Mentre que a la Selva, l'aigua de la qual té una quantitat de nitrats normalment inferior als 50 mil·ligrams per litre, les mostres van projectar resultats en antibiòtics inferiors a 200 ng/l.
L'existència de ful·lerens, nanopartícules generades a partir de processos de combustió elevats, a zones pròximes a l'aeroport i a zones industrials com el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) o Sabadell (Vallès Occidental), ha estat un altre dels estudis pioners que ha presentat l'ICRA. Barceló ha alertat de l'"efecte cavall de troia" que poden generar aquestes partícules perquè poden servir com a "transmissors d'altres substàncies químiques" i perquè danyen a més l'esquelet dels dàfnids, crustacis de mida mil·limètrica.
Aquestes nanopartícules no estan legislades a Europa ni als Estats Units però són considerades per l'Agència Americana del Medi Ambient com a contaminants emergents. Finalment, l'ICRA ha investigat l'efecte dels plaguicides en les comunitats bentòniques, com algues o invertebrats, de la part baixa del riu Llobregat. La investigació, en la qual ha participat el sotsdirector del ICRA, Sergi Sabater, ha conclòs que la presència d'aquests components afecten sobretot les diatomees, algues unicel·lulars que són "molt sensibles a la variació química". Sabater també ha destacat que l'"impacte en els organismes" es deu a les característiques del riu, i que en el cas del Llobregat, la pressió per als organismes és "molt elevada" per la industrialització i la variació de cabal.
Fuente: La malla
Imagen